dissabte, 20 de gener del 2018

SUECA - Museu Joan Fuster





CRIATURA DOLCÍSSIMA, 10

Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silenci.


Record et sent, amor, en cada tebi

naixement d'un record, i edat excelsa,
i en cada vena meua i desvalguda.


Record o espina lenta, amor, et pense,

i secreta estatura de la vida,
dins de l'amor, amor, on visc ara.

Escrit per al silenci, 1954 
Joan Fuster



***

diumenge, 3 de setembre del 2017

British Columbia (Canadà)
















Millor poema d'Isabella Valancy Crawford
(fragment)

The Canoe

-->
My masters twain made me a bed
Of pine-boughs resinous, and cedar;
Of moss, a soft and gentle breeder
Of dreams of rest; and me they spread
With furry skins, and laughing said,
'Now she shall lay her polish'd sides,
As queens do rest, or dainty brides,
Our slender lady of the tides!'
-->
 
 La Canoa
Els meus amos em van fer un llit 
De branques de pi resinosa i cedre; 
De molsa, un criador suau i suau 
De somnis de descans; i jo em van separar 
Amb pells peludes, i rient, va dir: 
"Ara posarà els seus costats polits, 
A mesura que les reines descansen, 
o núvies delicades,
La nostra esvelta senyora de les marees!


La poesia romàntica, intimista d'Isabella Valancy Crawford (1850-1886),
s'inspirà més generalment en la vida salvatge delpaís, seguint en gran 
part els corrents de l'epoca victoriana anglesa. 
































































dimarts, 2 de maig del 2017

Pont de Maig a Burgos







***

dimarts, 25 d’abril del 2017

Plaer de viure


Plaer de viure, d'estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.

Tarda d'un gris lluminós
ara que el dia s'allarga.
I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar

ja res d'un més enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.

Montserrat Abelló

***

diumenge, 23 d’abril del 2017

Sant Jordi 2017



EN UN JARDÍ

Aparèixer primer de cada cosa:
fontana, banc, celatge, verd ombriu,
primaverals parterres on la rosa
plena es decanta sobre el ras cultiu.
Verd i perfum, anades i vingudes
per lents vials, inaccessible cor
de la florida; en imprevist acord,
vages indrets i llargues avingudes.

No hi ha cap límit; com l'oneig del mar,
el gronxament, la quietud dels arbres
pren lentament cap a la soledat.

El fred esvelt i l'aurora dels marbres
el temps, el llibre, el destí sommiat,
tot s'abandona a l'inefable atzar.

Joan Vinyoli


***

diumenge, 26 de març del 2017

L'Algarve


Horizonte (Mar portugués)

Mar de antes de nosotros, tus temores
coral tenían, playas y arboledas.
Despejadas la noche y la neblina,
pasadas las tormentas y el misterio,
se abría lo Lejano en flor, y el Sur astral
sobre la naves de la iniciación resplandecía.

















Línea severa de lejana costa:
cuando la nao se acerca se yergue la ladera
de árboles donde nada lo Lejano tenía;
más cerca, se abre en sones y colores la tierra
y hay, en el desembarco, aves y flores
donde había, de lejos, sólo una línea abstracta.

















Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.






















Poema: Fernando Pessoa (1888 - 1935)

(Traducción: Jesús Munárriz)






















***


divendres, 3 de febrer del 2017

Gener al Carmel





Noia plorant al Carmel

A la vora no hi ha mà
que t’alci per l’alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que el corlliga,

només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,

i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.

Del bloc Miralls d'Aigua de Carme Cabús



















***